- Un 33% dels professionals té problemes per conciliar el son i un 27% dorm menys de sis hores
- Un de cada quatre metges recorre a serveis de suport a la salut mental o es planteja fer-ho per fer front a el malestar emocional i a l'esgotament mental acumulats
- Els professionals troben a faltar més formació en competències emocionals, exercici saludable i gestió de conflictes
- Més d'un terç dels metges ha arribat a estudiar la idea d'abandonar la professió
L'estat de salut dels metges espanyols ha empitjorat notablement durant la pandèmia,al llarg de la qual s'han arribat a assolir prevalences molt elevades de malestar i deteriorament físic, mental i emocional que malgrat lleugeres millores, mai arriben a recuperar-se. Així es desprèn de l'estudi Repercussions de la COVID-19 sobre la salut i l'exercici de la professió dels metges d'Espanya realitzat per la Fundació Galatea, l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i Mutual Mèdica i les professores Núria Mas, d'IESE Business School i Judit Vall, de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB-UB), amb la participació de 4.515 metges de tot l'Estat.
L'informe presentat avui, que avalua l'impacte de la pandèmia sobre la salut física i mental dels professionals en tres moments -abans de la pandèmia, durant la primera onada (març-abril) i l'últim trimestre del 2020-, destaca que una quarta part dels metges (25,5%) ha estat de baixa en algun moment des de l'inici de la pandèmia per motius relacionats amb la COVID-19 (han estat positius o han presentat simptomatologia), un 2% ha estat hospitalitzat i el 8 % ha viscut la mort d'algun company de treball per aquesta causa.
D'acord amb l'estudi, els professionals dormen menys i pitjor- un 27% dorm menys de 6 hores vs 14% abans de la pandèmia (el doble que abans de la pandèmia (14%) - i tenen pitjor salut percebuda (23% considera que la seva salut és dolenta o regular). Així mateix, sis de cada deu presenten algun indicador de fatiga, dolor o estrès i la mateixa proporció pateix síndrome de burnout (estrès que es cronifica i cursa en forma de cansament i esgotament, més encara davant l'expectativa de "no veure el final de túnel"). En conseqüència, es registra un increment del consum de tranquil·litzants i hipnòtics: del 18,6% al 29,4%.
En aquest sentit, cal destacar que les energies dels metges estan al límit, tal com mostren diversos indicadors: el 51% afirma sentir-se "sobrepassat" i menys preparat física i emocionalment davant de noves onades, ja que s'hi van enfrontar sense haver pogut recuperar-se de les anteriors. Cal ressenyar, que un terç dels professionals s'han hagut d'enfrontar a dilemes ètics, davant els quals la millor manera de gestionar-los acostuma a ser en equip (61%).
Per això, el 20% s'ha plantejat avançar la jubilació quan arribi el moment i fins al 34% ha arribat a estudiar la idea d'abandonar la professió, tot i que reconeixen que no ho faran.
No obstant això, els professionals s'han sentit massivament recolzats pels seus companys i equips en els pitjors moments de la crisi (83%) i també pels pacients (82%), però només un de cada tres metges ha percebut el suport de la seva organització i dels gerents i directius dels seus centres de treball
Entre d'altres aspectes analitzats en l'estudi, cal assenyalar que els hàbits de vida han empitjorat: augmenta (encara que els percentatges són relativament baixos) la proporció de professionals que consumeixen bastant o molt alcohol del 4% al 7% i disminueix del 50% al 28 % la pràctica habitual d'activitat física.
Per al Dr. Tomás Cobo, president de l'Organització Mèdica Col·legial, aquestes dades posen en relleu "el gran esforç realitzat per la professió i la necessitat de cuidar el que cuida des de totes les instàncies possibles. És imprescindible que els professionals sanitaris comptin amb el màxim suport perquè són el pilar fonamental del nostre sistema sanitari. El Dr. Cobo recorda que els metges s'han deixat la salut en aquesta pandèmia, fins i tot alguns d'ells la vida, en concret 116 companys que han mort en l'exercici de la seva professió per COVID19 ".
Pocs metges utilitzen serveis de suport a la salut mental malgrat el malestar acumulat
Una de les principals conclusions que es desprèn de l'estudi és que, tot i portar més d'un any immersos en la pandèmia, encara són pocs els metges que recorren a serveis de suport a la salut mental per fer front a el malestar emocional i a l'esgotament mental acumulats. De fet, el 13% de professionals enquestats reconeixen que necessiten ajuda encara que no estan recorrent a aquest tipus de serveis i, de fet, afirmen que tenen previst fer-ho en algun moment. Si a aquest percentatge s'afegeix el de professionals que sí que han acudit o estan acudint a aquest tipus de recursos, el resultat és que una quarta part dels metges i metgesses espanyols (24,9%) són usuaris reals o potencials de serveis de suport a la salut mental. Les dones i els joves són els que en major mesura han recorregut a aquests serveis. D'altra banda, a la comunitat de Madrid, aquesta demanda (real o potencial) és significativament superior a la mitjana i puja a l'30%.
Entre els usuaris de serveis de salut mental, els programes més utilitzats són els que ofereix la Fundació Galatea, tant preventius com assistencials (són els preferits pel 33% dels usuaris); seguits dels serveis de suport que s'estan prestant des dels propis centres de treball i dels oferts en els centres d'atenció primària. Des de l'inici de la pandèmia, Fundació Galatea ofereix, amb la col·laboració de Fundació La Caixa, un servei de Telesuport Psicològic que fins al moment ha atès a 1.300 professionals de la salut de tot Espanya i ha efectuat més de 4.400 intervencions. El servei, al qual s'accedeix des del telèfon 900 670 777, es presta a través d'una xarxa de 50 psicòlegs psicoterapeutes experts i una plataforma telemàtica segura que preserva la confidencialitat.
Una altra conclusió molt significativa de l'estudi és que, en general, els metges troben a faltar i creuen que haurien de rebre formació per millorar les competències emocionals(88%), per a un exercici saludable (50%) i per a la gestió de conflictes (48%).
L'estudi
L'estudi Repercussions de la COVID-19 sobre la salut i l'exercici de la professió dels metges d'Espanya es basa en els qüestionaris que han respost 4.515 metges espanyols entre octubre i desembre de 2020 (a Catalunya, els qüestionaris es van respondre al mes de juliol), coincidint amb un enduriment de la pandèmia i l'arribada de l'anomenada segona onada que, en algunes zones, va ser fins i tot l'inici de la tercera. El 63% de la mostra està integrada per dones, mentre que la mitjana d'edat és de 52,4 anys. El el 65% exerceix en el sector públic i, per àmbits assistencials, el 52% ho fa en hospitals, el 30% en atenció primària i el 18% restant en altres àmbits (salut mental, sociosanitari, salut pública, etc.). D'altra banda, el 30% té contracte temporal (interinatge, temporal laboral o MIR), un percentatge que puja fins al 84% entre els professionals menors de 35 anys
Más información