Marta Legido
Membre de Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona
enllaç del Programa Assís.
Les professions sanitàries estem exposades a factors de risc que afecten a la nostra salut mental.
Els veterinaris no som una excepció. És mes, la professió veterinària presenta un risc de suïcidi 2 vegades superior a la resta de professions sanitàries (1).
Hi ha estudis que exploren els factors de risc de manca de salut mental associats a la nostra professió en particular.
Alguns d’ells coincideixen amb altres professions sanitàries i altres són més específics dels veterinaris com el fàcil accés i coneixement de les substàncies i l’aïllament social i professional.
L’actitud envers la mort i l’eutanàsia, pel compromís rutinari de la nostra professió amb l’eutanàsia d’animals de companyia i el sacrifici d’animals de granja i l’efecte “contagi” degut a l’exposició directa o indirecta al suicidi d’altres colegues en aquesta petita professió són altres possibles influències.
Els veterinaris, per regla general, som professionals amb una gran capacitat de dedicació i que sovint no desconnectem de la feina (molts companys porten mòbils de feina 24 hores al dia, 7 dies a la setmana) i que tendeixen a sacrificar part de la seva vida personal en favor de la cura dels seus pacients, de l’atenció a les preocupacions dels propietaris dels animals i del funcionament dels nostres negocis, sovint petites consultes que gestionem sols o amb pocs treballadors al costat.
Per desgràcia, és difícil accedir als companys que estan en risc de suïcidi, però sí que des del Programa Assís hem estat al cas de les problemàtiques de salut mental de molts companys que han accedit a nosaltres durant els 10 anys que fa que formem part de la Fundació Galatea.
Les situacions que generen més ansietat i estrés entre nosaltres són aquelles amb un fort component étic.
Aquestes es repeteixen gairebé sempre quan els companys ens expliquen les seves principals preocupacions i estan també recollides en estudis molt recents realitzats amb professionals de l’àmbit de la veterinària de tot el món. (2)
Entre aquestes situacions èticament complicades experimentades per veterinaris, tècnics de salut animal i infermeres veterinàries trobem: decisions difícils sobre com procedir quan els clients tenen una situacio financera limitada, conflicte entre el benestar personal i el paper professional i conflicte entre els interessos de clients i els interessos dels seus animals.
Aquestes van seguides per decisions complicades sobre el que compta com a servei veterinari essencial; conflicte entre el benestar dels membres de la família / llar i el paper professional i decisions difícils sobre si es realitzen visites veterinàries a distància.
Altres preocupacions són la bioseguretat, el benestar dels animals, les condicions de treball i, especialment, les relacions amb els clients.
L’estudi realitzat per la Fundació Galatea sobre les repercussions de la COVID sobre la salut i l'exercici de la professió́ dels professionals de la salut de Catalunya l’any 2020 ha demostrat un empitjorament d’aquesta (3).
Bibliografia
1. Bartram DJ, Baldwin DS. Veterinary surgeons and suicide: a structured review of possible influences on increased risk. Vet Rec. 2010 Mar 27;166(13):388-97. doi: 10.1136/vr.b4794. Erratum in: Vet Rec. 2010 Apr 10;166(15):451. PMID: 20348468.
2. Quain A, Mullan S, McGreevy PD, Ward MP. Frequency, Stressfulness and Type of Ethically Challenging Situations Encountered by Veterinary Team Members During the COVID-19 Pandemic. Front Vet Sci. 2021 Apr 12;8:647108. doi: 10.3389/fvets.2021.647108. PMID: 33912607; PMCID: PMC8071942.
3. Repercussions de la COVID sobre la salut i l'exercici de la professió dels professionals de la salut de Catalunya. Fundació Galatea. 2020.