El període de residència és una etapa clau en el desenvolupament professional dels especialistes sanitaris, però també comporta importants reptes clínics, organitzatius i emocionals. Els residents sovint afronten llargues jornades laborals, elevada càrrega assistencial, responsabilitat clínica amb autonomia limitada, possibles mancances de supervisió i un contacte continuat amb el patiment humà. Aquests factors poden afectar els hàbits de salut i evidencien la necessitat de reforçar competències comunicatives i habilitats emocionals per al desenvolupament adequat del rol professional.
A més diversos estudis indiquen que els professionals sanitaris estan exposats a riscos com el desgast per empatia i el burnout, que poden reduir la satisfacció laboral, disminuir l’empatia i afavorir processos de deshumanització de la cura. I en aquest context, els residents constitueixen un col·lectiu especialment vulnerable. Tot i que la majoria aconsegueixen adaptar-se a aquestes exigències, la literatura descriu una creixent presència de malestar psicològic durant aquest període formatiu, amb prevalences de burnout que poden superar el 30%.
Davant aquesta realitat, es considera rellevant oferir un espai segur de suport i reflexió que promogui el benestar emocional dels residents, reforci els seus recursos personals i afavoreixi una millor comprensió del sistema sanitari. També es busca facilitar l’intercanvi d’experiències, afavorir la consciència emocional, desenvolupar estratègies d’afrontament davant l’estrès professional, promoure la reflexió sobre la identitat professional i fomentar el suport entre iguals.