(0034) 93 567 88 56 | fgalatea

Actualitat

La Fundació

Celebració dels 25 anys del PAIMM: una història d’èxit

paiiim

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), que gestiona Fundació Galatea, va néixer fa 25 i ha esdevingut un referent nacional i internacional. La celebració del 25è aniversari va tenir lloc el passat 16 de novembre al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Va ser l’ocasió per reunir, donar la paraula i fer un reconeixement a professionals que, durant aquest quart de segle, han estat peces fonamentals en la construcció i la consolidació del programa.

El PAIMM es va impulsar com un projecte pioner que, amb els anys i gràcies a l’esforç i excel·lència de molts professionals que hi han pres part, ha guanyat prestigi i ha esdevingut un referent nacional i internacional. Impulsat en els seus inicis per la Junta de Govern del CoMB, el programa de seguida va ser compartit per la resta de col·legis de metges catalans i, més endavant, també reproduït pels col·legis de l’Estat, a través d’un acord amb el Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM), que va donar lloc a la xarxa PAIME. A Catalunya, fins a vuit professions sanitàries han acabat posant en marxa programes similars al PAIMM, sota el paraigües conjunt de la Fundació Galatea.

Imatge

 La història del PAIMM ha estat un llarg camí d’esforç i d’implicació de molts professionals i institucions, el qual ha culminat en el que avui és considerat un model d’èxit pel que fa a l’assistència integral dels metges i metgesses amb trastorns mentals i addiccions. Prop de 3.300 metges de tot Catalunya han estat atesos dins del programa des dels seus inicis fins ara. El PAIMM ofereix diversos recursos assistencials (unitat d’acollida, unitat d’ingrés, hospital de dia, atenció ambulatòria, etc.) que es presten a la Clínica Galatea i que reben el finançament del Departament de Salut.

A l'acte de celebració del 25è aniversari, d’una banda, es va celebrar el camí recorregut; de l’altra, els reptes del present i els projectes de futur. Va ser l’ocasió, a més, per reunir, donar la paraula i fer un reconeixement a professionals que, durant aquest quart de segle, han estat peces fonamentals en la construcció i la consolidació del PAIMM.

El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), Josep Vilaplana va inaugurar l’acte commemoratiu apel·lant als valors del professionalisme mèdic, “amb els quals entronca el PAIMM i que són la raó del seu èxit” i, tot seguit, va donar la paraula al president del CoMB, Jaume Padrós, un dels principals impulsors del PAIMM en els seus inicis, llavors com a secretari de la Junta de Govern del CoMB.

Imatge

Padrós va fer un recorregut per la història del PAIMM, recordant totes les persones que l’han fet possible des dels seus inicis. Va destacar alguns conceptes clau que han contribuït a aquest “èxit col·lectiu”: creativitat, complicitat, col·laboració, confiança, confidencialitat... El president del CoMB va recordar que els col·legis de metges són els garants de la bona praxi davant la societat i que el PAIMM va néixer com un instrument de control de l’exercici per garantir la seguretat clínica. Alhora, però, “havia d’oferir un tracte digne i una assistència de qualitat als companys amb problemes de salut mental”, en un entorn de confidencialitat. “Havíem de donar-hi una resposta valenta, fugir del corporativisme i guanyar-nos la confiança dels metges”, va resumir Padrós.

Imatge

En els inicis del PAIMM, els impulsors van comptar amb l’experiència i assessorament de professionals que, des d’altres països, ja havien començat a treballar en temes lligats a la salut dels professionals, com la psicòloga clínica i professora emèrita de la Universitat de Londres Jenny Firth-Cozens, que també va intervenir a l’acte commemoratiu a través d’un vídeo. Firth-Cozens va exposar les línies que han marcat la seva recerca, les quals van contribuir al disseny del PAIMM i de la Fundació Galatea, i va mostrar que continuen essent avui dia plenament vigents.

A continuació, el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’equip creador del PAIMM, Miquel Casas, va fer un recorregut per totes les persones que van protagonitzar els inicis del programa i va destacar la disposició i col·laboració del Departament de Salut, de l’hospital Vall d’Hebron i dels laboratoris Almirall, a l’hora de posar-lo en marxa ara fa un quart de segle.

Imatge

Taules rodones: assoliments i reptes del PAIMM

Posteriorment, es van abordar i analitzar en dues taules rodones, moderades pel secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, d’una banda, els assoliments del PAIMM i, de l’altra, els reptes de futur. A la primera taula, el psiquiatre i director mèdic de la Clínica Galatea, Eugeni Bruguera, va destacar, per sobre de tot, la confiança que, amb els anys, ha generat el programa entre els professionals, els quals hi accedeixen, majoritàriament, de manera voluntària.

Actualment, al voltant d’un miler de metges i metgesses es troben en seguiment dins del PAIMM. Bruguera també va voler posar en valor l’enorme esforç realitzat per l’equip de la clínica durant la pandèmia de COVID-19 per seguir atenent els pacients “amb rigor i eficàcia”, malgrat les circumstàncies i l’enorme increment de la demanda.

La infermera Montserrat Martínez, que fou supervisora d’Infermeria de la Clínica Galatea als inicis del PAIMM, va recordar com es van imaginar i adequar tots els espais i va destacar el gran pas que va significar, dos anys més tard, obrir el programa -sota la denominació de Programa Retorn- als professionals d’infermeria, un col·lectiu “amb elevada vulnerabilitat”.

Imatge

La metgessa i responsable de la unitat d’acollida del PAIMM, Carme Bule, va insistir en el canvi que ha representat passar d’una demanda que als inicis del programa era bàsicament forçada o induïda, a una demanda que en l’actualitat és voluntària en el 98% dels casos. També va apuntar que, en els darrers anys, s’ha constatat la necessitat de donar resposta a quadres menys greus, però que generen molt patiment en els professionals. Aquesta demanda ja va donar lloc a la creació del servei de suport emocional (SEPS), un servei d’atenció psicoterapèutica que, transformat en telesuport, va esdevenir fonamental en plena pandèmia.

Va tancar aquesta taula l’expresident del Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM) i coordinador de la xarxa PAIME fins el 2020, Serafín Romero, que va afirmar que “l’existència del PAIME és un motiu que justifica, per si sola, la col·legiació obligatòria dels metges”. Romero va destacar que el PAIME no tan sols s’ha aconseguit implantar a totes les comunitats autònomes de l’Estat, sinó que ha estat un exemple i ha suscitat l’interès d’altres professions d’elevada responsabilitat, com pilots i jutges.

La següent taula va posar la mirada en el futur. La psiquiatra i cap del Servei de la Clínica Galatea, Dolores Braquehais, va apuntar alguns dels reptes més imminents que cal abordar. Primer: mentre que socialment s’accepta demanar ajuda per quadres ansiosos o depressius, l’estigma associat als trastorns mentals greus es manté. Segon: les demandes d’atenció estan canviant i cal estar-hi atents i donar resposta a tot allò que es deriva del canvi generacional, de la crisi demogràfica de professionals o de l’arribada de professionals provinents d’altres entorns culturals. Tercer: és necessari aconseguir una relació més fluïda entre el PAIMM i els serveis de salut laboral de les organitzacions sanitàries.

La metgessa i referent del PAIMM al Col·legi de Metges de Girona (COMG), Carolina Roig, va posar sobre la taula la necessitat de fer més difusió i promoció del programa entre els professionals, especialment més enllà de Barcelona. Roig va insistir que cal que els professionals coneguin que tenen aquest recurs assistencial i de suport al seu abast a través dels seus col·legis professionals.

Imatge

En representació del departament de Salut, va intervenir el director del Pla de Salut Mental i Addiccions, Joan Vegué, que va destacar “el rigor, l’originalitat i l’ètica” del PAIMM. També va afirmar que la cura dels professionals de la salut “és una prioritat del departament de Salut”, no tan sols a causa de l’actual manca de professionals dins del sistema, sinó també per garantir la qualitat de l’assistència. No obstant això, va admetre que cal plantejar nous enfocaments, fer prevenció i abordar com es poden millorar les condicions dels professionals des de les mateixes organitzacions sanitàries.

La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, va tancar aquesta taula, tot destacant la importància de seguir treballant per combatre l’estigma i per consolidar la prevenció. Miravet va apuntar alguns reptes que es plantegen en l’àmbit de la salut mental dels professionals i que estan molt lligats als canvis demogràfics: per exemple, l’atenció als perfils de metges joves amb burnout (més proclius a tractaments de psicoteràpia i no tant als farmacològics) o l’abordatge dels trastorns de la conducta alimentària –dels quals se’n veuen cada cop més casos- i dels trastorns cognitius.

Projectes imminents

La part de la jornada dedicada a les ponències es va tancar amb l’exposició de dos dels projectes imminents que posarà en marxa la Fundació Galatea, que dirigeix Antoni Calvo. En primer lloc, la psicòloga i coordinadora de formació i promoció de la salut de la Fundació, Marta López, va presentar el projecte de l’Espai Galatea, un recurs que estarà disponible ben aviat a Barcelona i que oferirà un ampli programa d’intervencions col·lectives i de formació per impulsar el benestar dels professionals i dels equips. L’Espai Galatea farà possible, a més, l’ampliació de les consultes externes de la Clínica Galatea.

Imatge

L’altre projecte que comença a caminar és la Càtedra Galatea de la UAB, que va presentar el catedràtic de Psiquiatria de la UAB, Antoni Bulbena. Es tracta d’un exemple de col·laboració en què “la Universitat surt a fora a buscar iniciatives i projectes com el PAIMM, que generen coneixement i dels quals se’n pot aprendre molt”, va definir Bulbena.

Reconeixements personals

La jornada commemorativa dels 25 anys del PAIMM va reservar la part final per fer un reconeixement especial a tres persones que han estat peces cabdals al llarg de la història del programa: Antoni Arteman, primer director de Fundació Galatea; el catedràtic Miquel Casas i el fins fa poc responsable de relacions institucionals d’Almirall, Ignasi Martí. Tots tres van rebre una placa commemorativa en honor a la seva trajectòria vinculada al PAIMM.

Van tancar i acomiadar la jornada el president de Fundació Galatea, Miquel Vilardell; i el conseller de Salut, Manel Balcells. Vilardell no va dubtar a atribuir l’èxit del PAIMM a la capacitat de lideratge de les persones que han estat al capdavant del programa al llarg d’aquests anys, a la qualitat i competència dels professionals implicats i al compromís d’institucions com el CoMB, caracteritzades pels valors. El PAIMM ha estat possible perquè “hi ha hagut una idea, hi ha hagut lideratge i hi ha hagut el suport necessari”, va resumir Vilardell i, en aquest sentit, va agrair al departament de Salut que cregués en el projecte des del principi i als col·laboradors com Almirall, Mutual Mèdica o Assistència Sanitària, el seu suport econòmic.

Imatge

El conseller de Salut, Manel Balcells, va cloure l’acte i es va referir al PAIMM com una història d’èxit, que ha estat possible gràcies a la suma de “professionalisme, eficàcia i discreció”. Va agrair la “contribució impagable que el PAIMM ha fet al benestar de la població” i va reiterar el compromís “intens” del departament amb el programa. Balcells va admetre el malestar que hi ha entre els professionals de la salut i va apostar per cuidar-los i per la prevenció. “És vital per al futur”, va afirmar.

 

Informació relacionada:

Més informació

Compartir:

2023 © Fundació Galatea. Tots els drets reservats.