L’autoregulació emocional s’adquireix al llarg de tota la vida. Les nostres primeres experiències van donant forma al sistema nerviós, i les que anem vivint posteriorment, el van remodelant. Gràcies a la neuroplasticitat, som capaços d’entrenar-nos i d’aprendre a autoregular-nos. La psicòloga, Ainhoa Videgain, ens ho explica en aquesta nova càpsula de Gestió emocional en temps de pandèmia
El sistema nerviós autònom actua com un “vigilant” que vetlla per la nostra supervivència. Tant és així que decideix si la situació a la qual ens enfrontem és o no una amenaça per a nosaltres. En funció d’aquesta valoració, posa en marxa una sèrie de mecanismes i processos per donar-hi resposta que sempre tenen una intenció protectora. Però, què podem fer quan aquestes respostes són massa intenses, quan estan desregulades?
Els recursos que proposa Ainhoa Videgain són els següents:
- Prendre consciència de la forma en què ens desregulem: què pensem, com sentim, quines sensacions experimenta el nostre cos. Recopilar tota aquesta informació ens ajudarà a prendre perspectiva i a redirigir la nostra resposta.
- Estratègies autoreguladores: posant en pràctica una sèrie d’exercicis podem fer un canvi intencional en el sistema nerviós. Així, les estratègies autoreguladores poden ser de dos tipus: de cervell a cos i a l’inrevés.
En el cas de les estratègies que s’inicien en el cervell i que incideixen en el cos, podem practicar aquestes: reevaluació cognitiva, mindfulness, exploració d’emocions o simplement, buscant distraccions.
En el cas de les estratègies que es treballen des del cos i reverteixen en el cervell, és interessant aprendre a prendre consciència de la respiració, la postura corporal i l’expressió fàcil, així com posar en moviment el cos.
L’habilitat que tinguem per autoregular-nos modularà la nostra forma de pensar, sentir i actuar, i així repercutirà en la forma de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els nostre entorn.
Més informació