(0034) 93 567 88 56 | fgalatea
Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o CONFIGURAR les preferències.
La segona fase del projecte de recerca Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de burnout profesional de la Fundació Galatea (FG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i seleccionat a la Convocatòria Connecta de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” l’any 2024, comença aquest dimecres, 8 d’octubre.
Aquesta nova etapa de l’estudi se centra a analitzar com afronten les situacions d’estrès aquells professionals que, en la primera fase —dedicada a mesurar el grau de burnout dels participants mitjançant uns qüestionaris—, van mostrar nivells baixos d’esgotament professional.
En la fase de captació de l’estudi van acceptar participar 1.447 metges i infermeres voluntàries, de les quals 586 van completar la fase quantitativa. D’aquestes últimes, 258 amb baixos nivells de burnout han estat seleccionades per a aquesta darrera fase qualitativa.
Metodologia i objectius
Ara, als voluntaris se’ls proposaran dues activitats: D’una banda, participar en grups focals per esbrinar per quines raons no pateixen burnout i, d’altra banda, passar individualment per una experiència immersiva mitjançant tècniques de realitat virtual, en què seran exposats a escenaris estressants per analitzar de quines estratègies i recursos es valen per afrontar-los.
L’objectiu és detectar si els professionals resistents a la síndrome del treballador cremat comparteixen trets de personalitat, habilitats o altres aspectes; així com identificar les diferències d’aquestes característiques en funció de la categoria professional, edat i gènere.
Descobrir aquests patrons permetrà obtenir evidències per a dur a terme noves accions de promoció de la salut i d’autocura fonamentades en les conclusions. Sempre, però, sense deixar de reivindicar les millores que paral·lelament el sistema sanitari necessita.
Així mateix, també es busca comprovar si l’ús de la realitat virtual en aquest àmbit pot resultar útil per fer simulacions amb professionals de la salut.
Més informació
Compartir: